-Si ens basem en la metodologia experimental, tenim la variable independent activa clarament definida, i comprovem que hi ha validesa interna perquè està clar que aquesta VI es la causa directa de les variacions a la variable dependent, tot i que en el meu cas una tècnica de control no associada d'eliminació no em vindria malament per desfer-me d'un parell de variables independents rellevants estranyes que influeixen en les circumstàncies ambientals.
-S'ha provat amb enquestes i qüestionaris (concretament amb una mostra causal i un disseny d'enquesta longitudinal de cohorts), però com bé sabem aquesta estratègia té l'inconvenient de la inhibició i el difícil accés als subjectes, cosa que disminueix la qualitat i eficiència de les respostes.
-L'anàlisi de contingut i la metodologia observacional han demostrat que la unitat d'anàlisi registrada in vivo apareixia amb una elevadíssima freqüència que superava la mitjana permesa, amb una latència constant amb intensitats variables.
-He tirat mà també de la metodologia qualitativa amb resultats negatius, ja que els resultats de l'entrevista en profunditat eren artificiosos i no tenien validesa externa, i per tant no es podia extrapolar ni fer inferència de la mostra en el nostre cas. El grup de discussió, per la seua part, es desvia sempre del guió i no aporta la informació esperada ni sobre les actituds i comportaments, ni sobre l'impacte ni sobre els hàbits, potser degut a un erroni entrenament del moderador.
RESULTATS:
Estem igual, o potser fins i tot cada dia gradualment pitjor, però amb un poc de sort aprovarem Tècniques Analítiques en Comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada