Han sigut dos mesos intensos, carregats de molt bones experiències, com havia de ser. Juliol va ser un caos; molts concerts, molts assajos i molts soparets importants, tot i que ens vam poder relaxar amb una setmaneta a Galícia cortesia de la banda municipal d'Almassora. Tot seguit vingué l'esperadíssim agost, no només per les ganes de no fer res que prometia, sinó pel diumenge dia 3, que sentenciava un punt d'inflecció a la meua vida, l'ansiada majoria d'edat.
Com esperava, fou un mes marcat per una a voltes desesperadament interminable tranquilitat, ja que massa temps lliure, per a una persona com jo, és una condemna terrible. He devorat llibres com qui més, m'ha aplegat una factura del mòbil temerariament desmesurada, i m'he corcat el cap a base de pegar-li voltes a tot. Això si, amb puntuals moments tan orgàsmics com mostrar-li el DNI als porters de les discoteques sense cap temor i que et deixen passar, o poder obrir-me una targeta pròpia al banc, malgrat l'escepticisme de la senyoreta que em va atendre, enganyada pel meu aspecte infantil.
La veritat és que ser major d'edat, de moment, té més avantatges que inconvenients, i més per a mi, que amb aquesta cara de xiquet amb que la vida em va encunyar mai he sigut capaç de torejar al més cafre dels segurates, per tant el canvi ha sigut considerablement gran. Ara, tot i aparentar-ne 16 (vos jure que allà on vaig m'ho diuen a diari), puc conduïr un cotxe, comprar tot l'alcohol que vullga (i beure-me'l, a més), entrar a la secció porno dels videoclubs, o elegir quin serà el pròxim cacic que ens furtarà la vida, i això està molt bé. Tanmateix, si vos sóc sincer, encara no he fet cap de les coses que acabe d'esmenar, així que tampoc vaig a farolejar més del que toca.
Aixi done jo per acabat l'estiu (perquè els qui em coneixeu bé i sabeu de la meua passió per la roba de mànega llarga i l'abundància de capes recordareu que, per a mí, a partir de setembre ja és hivern, condició que s'allarga fins entradet maig, quan realment comença a sobrar la roba), amb la certesa d'haver aprofitat i reaprofitat eixes vacances que al febrer taaan es troben a faltar, però no sense estar segur que lo bo no ha fet més que començar.
Setembre ha arribat bufant uns vents que han agranat la mala gana i l'abscència d'urbanitat, preparant el terreny per a la rutina, l'activitat (més mental que física, tot siga dit, perquè la segona, en mi, resta totalment ignorada durant la totalitat de l'any) i sobretot,per a les novetats!
Aquesta setmana comence les pràctiques amb el cotxe, en no res reprendrem els assajos de la banda i l'orquestra (que ja no puc més amb aquest mono de tocar!), a finals de mes començaré la universitat, i amb la carrera que des del principi volia, Comunicació Audiovisual, i per si açò fóra poc, en un indeterminable però segurament curtíssim termini neixerà una criatura que em convertirà, per primera vegada en 18 anys, en un germà major. Possibilitat d'estavellar-me amb un cotxe, decepció a causa d'una carrera que possiblement no és allò que espere, frustració per no haver estudiat suficientment contrabaix durant l'estiu, i abandó del ja assentat estat de fill únic de per vida. Com podreu advertir, no estic impacient, ni nerviós; estic CAGAT.
Bé....crec que si algú ha llegit fins aci, ja puc donar-me per més que complagut, així que amb ficar-vos al dia de la situació, de moment, ja hi ha prou. El pròxim dia, plans per al futur i comentari de la jugada sobre les novetats de setembre. Prou de parrafada per a hui, que si no havia escrit en tot l'estiu, bé que ho he recuperat tot avui, tu!
S'accepeten i s'agraïxen els comentaris....al menys, com a senyal de vida intel·ligent...
