Parle i faig coses rares dormint sempre que dorm a una casa nova, o amb gent amb qui no he dormit abans. Açò no és problemàtic, de fet en moltes ocasions ha sigut motiu de molts moments de riure, ja que el que puga dir o fer en aquest estat sol ser bastant random i absurd. En canvi allò que sí em porta problemes és el fet que no siga capaç de despertar-me, o en el seu defecte, d'alçar-me del llit pels matins.
Ja em poden cridar, ja em poden tocar al mòbil, al timbre de casa, ja poden sonar sirenes de guerra o caure bombes al meu costat. No em despertaré, i això és una putada molt gran, perquè les coses importants d'esta vida solen ser pel matí i ben promptet, normalment, i jo sempre acabe fent tard a les coses importants.
El que jo pense és que potser tinc alguna lleu disfunció del sistema hipotalàmic-límbic, o simplement una adicció irrefrenable per somiar, perquè me n'adone que en el moment de despertar-me no diferencie allò real dels somnis, i no puc evitar preferir seguir amb allò que estava somiant.
El meu mestre de contrabaix diu que la clau de l'èxit està en matinar. Tant de bo sabera com sortir de la meua adicció....
1 comentari:
T'entenc com a fan de dormir, i puc donar fe que és impossible despertar-te xD No sé tu que fas, però jo sóc capaç de renyir en ma mare dormint i tot, mira si ho tinc automatitzat!
Parlant de coses sèries, jo el dia que conseguisc alçar-me prompte me sent realitzada com a persona i "aprofite" més. Però la veritat que és u de cada mil xD
Publica un comentari a l'entrada