Per a què serveix el llatí??

Si....sé que per a molts açò serà una pallissa...però açò no és un fotolog, queridos y queridas mías, així que llegiu, malfainers!!

N'estic fart que la gent trepitje el treball dels humanistes, quan és tan essencial per a entendre qui som, d'on venim i cap on anem, parlant en un principi en un sentit lingüístic, però que s'amplia a la totalitat de la vida i la historia, com que la llengua és un dels pilars fonamentals de la cultura. Ja hi ha prou de barbaritats com que "estudiar una llengua morta és inútil". Com que és totalment improvable que algú dels pocs que visiten aquest blog s'interesse i s'hi pose a informar-se sobre el tema, vos facil·ite jo aquest text que vaig trobar fa ja temps no recorde on, que té moltíssima raó, així que pegueu-li una ulladeta i comenteu què vos pareix:

En 1994 el ministre d’Educació francès, François Bairou va arribar al raonament , aparentment paradoxal, què els francesos parlaven cada vegada pitjor el seu idioma i, conseqüentment, aprenien i raonaven menys, i per tot això s’havia de tornar a aprendre llatí. Bayrou va obrir un període de discussió pública – a la qual va convidar mestres, teòrics, sindicats, pares i alumnes- al voltant de 155 propostes que es resumien en unes poques: conèixer millor l’idioma propi, conèixer al menys dues llengües estrangeres, exercitar de nou la memòria i, sobretot, “s’havia d’aprendre a aprendre”, perquè el futur passa per l’autoeducació constant.

El ministre veia tres grans funcions per al Llatí: una, permetre un bon coneixement de la llengua pròpia, néta del llatí; dos, inculcar en els joves un mecanisme de lògica que facilités la futura autoensenyament; tres, apropar els alumnes de procedència no llatina a les mateixes fonts de cultura i a la societat francesa, amb una finalitat d’integració social.

La idea no consistia en convertir tots els estudiants en llatinistes, això quedava per a la universitat; la matèria continuaria essent optativa. El que volien era posar-la a l’abast de tothom, és a dir, que cap estudiant no es quedés sense els beneficis de l’aprenentatge del llatí, per mancança d’un professor de llatí en un centre determinat.

També volien intensificar-lo de dues a tres hores setmanals i, sobretot, avançar-lo un curs perquè els alumnes de 12 i 13 anys poguessin rebre aquesta formació a l’edat de màxim aprofitament.

Philippe de Roussillon, ex diplomàtic i poliglota, president de la Unió Llatina (organització intergovernamental en la qual participaven tots els països de llengua llatina, des de Romania fins Xile), anava més enllà: “El problema no és sols que els joves parlin mal el seu idioma; el problema és que sense domini d’un llenguatge no hi ha sistema lògic possible i, fallant la lògica no hi ha capacitat d’aprenentatge ni de reflexió”.

Ben diferent va ser el que van fer a Espanya per la mateixa època: va arribar la LOGSE, reforma educativa necessària, però que va llençar en orris les llengües clàssiques. Es va menysprear i marginar el llatí i el grec. En concret, l’estudi del Llatí va quedar restringit als alumnes que cursarien el Batxillerat d’Humanitats. No tots els alumnes tindrien, a partir de la LOGSE, la possibilitat de beneficiar-se del Llatí, ni tan sols com a optativa. Des de llavors el sistema educatiu ha sofert petites modificacions per intentar resoldre els possibles errors. L’última tireta ha esta canviar a quart de l’ESO l’assignatura de cultura clàssica per la de llatí. Què hem guanyat? Una hora més. I no tots els alumnes podran tenir la possibilitat d’escollir com a optativa el Llatí. Això dependrà de la decisió dels centres: en alguns centres només podran optar-hi els alumnes d’Humanitats. Encara tampoc s’ha qüestionat la possibilitat d’avançar el Llatí un curs, a l’edat dels 12-13 anys.


Seguim igual: molt pocs alumnes es podran beneficiar del que suposa l’aprenentatge de les llengües clàssiques. Només amb l’aprenentatge de les llengües clàssiques es pot subministrar als nostres alumnes una competència lingüística de debò, es pot enriquir l’expressió i comprensió escrita i oral que són objectius generals al final de l’Ensenyament Secundàri. D’altra banda, el llatí té la capacitat que comparteix amb les Matemàtiques de desenvolupar el raonament lògic, objectiu general també al final de l’Educació Secundària Obligatòria. Analitzar morfosintàcticament i traduir qualsevol text en llatí és un exercici comparable al de un “sudoku” o al de moltes operacions matemàtiques. Es basa en un exercici sistemàtic d’identificació de possibilitats i eliminacions segons les circumstàncies del context.

Així es diu que “sap llatí” d’aquella persona que resol dificultats amb solvència. Potser estem gaudint de les últimes fornades de llicenciats, professors, metges, arquitectes, advocats, i altres “ fills” d’aquella Llei d’Educació anterior al 78 (5 anys de llatí) i anterior a la LOGSE (un any de llatí obligatori per tothom). I potser haurem de patir al futur la incompetència d’una generació a la qual no se’ls han facilitat les eines necessàries per ser professionals autosuficients i competents.