Ho acabe de donar per impossible. Mira que sembla fàcil, eh!O faig bollir l'aigua malament, o serà que l'aigua que gaste no és bona, o que no en pose la mesura justa, o que li pose massa/massa poca llet, o que necessite algun ingredient màgic que desconec....el cas és que o em queda massa amarg, o massa aiguat (allò que ací en solem dir "aigua xirri"), no potable, vamos.
Perquè és tan difícil?! A vore, jo el que vull és aguantar les hores d'estudi que me queden; per això tire mà de mètodes d'estos, i abans de llençar-me directament al gintònic (no sé si algú se donarà per aludit/da...), pensava provar una droga més suau....però res! Sóc incapaç de preparar-me-la com Déu mana...ALGÚ POT ENSENYAR-ME A FER CAFÈ?!?!?! xD
4 comentaris:
Oh Artur, no podries haver triat millor tema per a encetar-me en el teu blog.
En primer lloc dir que el Gintonic pot servir com a ajuda a l'estudi sols quan no te'l fas la nit abans de l'examen, per què aleshores tindràs ressaca. Va bé per a quan quedes per a estudiar, o a l'estiu, etc.
Sobre el cafè, què dir-te, és complexe la veritat. Hi ha molts factors a tenir en compte: l'aigua (com tu has dit), la matèria primera, la cafetera, el foc, i després el que vullges posar-li. Anem per parts, digué Jack l'Esbudellador.
- L'AIGUA: tria si pots aigua envasada, sempre tindrà menys calç. N'hi has de posar la justa en funció del café. Si la cafetera és de 3 tasses doncs fins a la vàlvula (pitorret del costat) o un pelín més avall. Si vols fer la meitat de la cafetera, doncs per la meitat.
- EL CAFÈ: va de la mà de l'aigua. Tria el tipus de cafè que més t'agrade, jo prenc l'anomenat "natural". N'has de posar en proporció a l'aigua que hi ha. Unes dos cullerades per persona/tassa van bé. NO plenes mai fins al tope, ni L'AXAFES amb la cullera. El cafè ha d'estar solt per a que passe el vapor, si està axafat et sortirà amarg, i si en poses massa poc sortirà aiguat.
- LA CAFETERA: parle pel que fa a les italianes (les de tota la vida, vamos). Al principi quan són noves fan sabor metàl·lic. Triguen uns 2-3 anys a fer un cafè decent, ho dic per experiència pròpia. Segons el volum de cafè que et vullges preparar van millor unes o altres. A mi m'agrada molt, aixina que en una de 6 a la meitat em surt lo suficient per a un cafè en llet o un cafè sol. NO les netejes mai amb sabó o detergents. Esbandeix-les amb aigua i de ves en quan fes un preparat amb aigua i vinagre/llima i posa-la al foc com si te feres un cafè.
- EL FOC: per la experiència, te dic que a gas se fa millor cafè que en vitroceràmica. No l'has de posar a tope, enrecorda't de la cançó de "a fuego lento...". Però tampoc súperbaixet, foc mig diria jo. Quan ja senques que ha sortit el cafè, apaga'l i deixa'l reposar.
- PREPARACIONS: amb llet, a soles, amb llet condensada, amb llimona i gel, amb llet d'armela (made in Reus)... Les mesures són al gust de cadascú. A mi m'encanta a l'estiu el cafè amb sucre i en gel i una corfeta de llima.
santaparrafà m'he pegat, eh? Tu pregunta, pregunta
Santa-Nat cafetera, diria jo!!
MOLTÍSSIMES GRÀCIES!! Amb aquestos consells no crec que tinga cap problema més amb el café. Coneixent-me, acabaré cafetero perdut, ja voràs...
Per cert, fa un rato m'he acabat el cafenet que m'havia preparat abans d'escriure el post (com se pot comprovar, estic fent de tot menys estudiar...), i he mig-sol·lucionat el misteri dels meus horribles cafès...
...és que mai posava sucre...xD
Anotació per a Nat (i a algú més que no li interessarà): Café amb sucre gel i llima s'anomena "Café del temps", o almenys per aquí. Jo me'l prenc sense llima que m'agrada més.
Jo me vaig Capuccino made in Martina. Ja te diré com que no m'abellix pegar la santaparrafá, que Nat diu.
Publica un comentari a l'entrada