No vos heu fixat mai en la seua forma? Jo ho vaig fer despús-ahir, quan em desplaçava pel carrer amb aquest magnific invent a la mà. Si ho pensem, els dels xinesos, que foren els primers en emprar-los, no tenien aquesta forma de "garfio" a la punta... Qui li la va posar? I per a què? No sé, jo es que mentre caminava ho vaig pensar, i no li vaig trobar cap utilitat més que enganxar a algú pel coll...si algú sap kina és la seua funció que m'ho digaa!!
A més d'això, se'm va ocórrer una de les meues fabuloses comparacions mentals que a voltes faig interiorment (en unes altres circumstàncies, amb un públic definit, no ho escriuria...però com açò no ho llig ningú, que és el meu psicòleg, com diu Martina, pos ho contaré..). Em va parèixer que caminar amb un paraigües quan plou és com..no se...com afrontar els problemes!!
M'explique: Anava jo caminant sota la pluja, passant per alguns llocs on, ja
fos per canals altes o pel que fora, caien uns xorros de por. Pues si et poses directament baix del xorro, no te banyes! encara que no ho parega. Per contra, si intentes esquivar-lo i passar pel costat, quan toca terra t'esquitxa de costat. Jo ho compare amb els problemes a la vida, que més val enfrontar-s'hi de cara, encara que semble difícil, perquè intentar esquivar-los només fa que t'afecten indirectament... Sí, és molt ratllant, ho sé, però ja estàveu avisats, eh?Pues meu passe poc bé, jo, quan camine a soles pel carrer, montanme les meues pel·liculetes....no ho sabeu ben bé!! jaja
Res més, recordeu lo del paraigües!! És un utensili ordinari o una arma mortal?? xan xan...
Salutacions!! Ah! i bon Nadal i ixes coses que mos diem la gent en tan de carinyo, sobretot als que veiem una volta a l'any, i només tenim ganes de llevar-nos de damunt... Visca la falsetat, dames i cavallers!!! ^^
(:
3 comentaris:
Mai m'havia plantejat ixa visió tant existencial d'un paraigües però bé, mai es sap. Mai es sap el que t'havies pres quan ho vas pensar, vull dir...
A mi m'hagués vingut bé este matí el paraigües, existencial o no, no m'haguera banyat ni hagués fet allò de "como la trucha al trucho" (açò no espere que ho comprengues)
Bo, jo no pense felicitar-li a ningú el Nadal. Però el meu subconcient, que és idiota, sí. Així que... Bon Nadal!
VOLEM ACTUALITZACIONS!!!
Eiiii!
Feia temps que em vas donar l'adreça...però ja ni me n'enrecordava, i torne a entrar, i açò està iguaaaaal!
Molt malament me pareix, tens açò mig mort.
Del tema del paraigües, la veritat que no se per a què serveix el mànec, però jo de vegades penje ahí les bosses de la compra, encara que realment sóc més de no portar paraigües i mullar-me. Sí, ja sé, són un poc massoca.
Bonica metàfora amb els problemes...encara que de vegades és més còmode evitar-los que no afrontar-los.
No res xiket, espere que li dones vida a açò :P
Un beseeeeeeeeet!
Publica un comentari a l'entrada