No vos heu fixat mai en la seua forma? Jo ho vaig fer despús-ahir, quan em desplaçava pel carrer amb aquest magnific invent a la mà. Si ho pensem, els dels xinesos, que foren els primers en emprar-los, no tenien aquesta forma de "garfio" a la punta... Qui li la va posar? I per a què? No sé, jo es que mentre caminava ho vaig pensar, i no li vaig trobar cap utilitat més que enganxar a algú pel coll...si algú sap kina és la seua funció que m'ho digaa!!
A més d'això, se'm va ocórrer una de les meues fabuloses comparacions mentals que a voltes faig interiorment (en unes altres circumstàncies, amb un públic definit, no ho escriuria...però com açò no ho llig ningú, que és el meu psicòleg, com diu Martina, pos ho contaré..). Em va parèixer que caminar amb un paraigües quan plou és com..no se...com afrontar els problemes!!
M'explique: Anava jo caminant sota la pluja, passant per alguns llocs on, ja
fos per canals altes o pel que fora, caien uns xorros de por. Pues si et poses directament baix del xorro, no te banyes! encara que no ho parega. Per contra, si intentes esquivar-lo i passar pel costat, quan toca terra t'esquitxa de costat. Jo ho compare amb els problemes a la vida, que més val enfrontar-s'hi de cara, encara que semble difícil, perquè intentar esquivar-los només fa que t'afecten indirectament... Sí, és molt ratllant, ho sé, però ja estàveu avisats, eh?Pues meu passe poc bé, jo, quan camine a soles pel carrer, montanme les meues pel·liculetes....no ho sabeu ben bé!! jaja
Res més, recordeu lo del paraigües!! És un utensili ordinari o una arma mortal?? xan xan...
Salutacions!! Ah! i bon Nadal i ixes coses que mos diem la gent en tan de carinyo, sobretot als que veiem una volta a l'any, i només tenim ganes de llevar-nos de damunt... Visca la falsetat, dames i cavallers!!! ^^
(:
