Jodoooo!!!

Així, super improvisat tot, com s'han de fer estes coses. Si és que des que em vaig casar amb Willy Fog estic viatjant i veient més llocs que en ma vida! Ens en anem a passar el pont a mañolandia, per una part en plan romàntic i per una altra un poc en plan trotaconventos, és llarg de contar, però serà divertit. El tren surt demà a les 8 i mitja...i són les 2 i encara no m'he fet la maleta. Les bones costums no s'han de perdre mai!! jajaja

M'he proposat fer un reportatge, a lo valencians pel món, que segur que queda graciós, però ja vorem, lo més segur és que em faça mandra o que no hi haja res interessant que gravar. La intenció ahí està.

Ens veiem després del pont!!

Per cert! La festa de Comunicació prou bé! Un poc desastre el sopar, Looser com sempre horrible, fins al punt que me'n vaig anar asquejat de la música, però el bon ambient va fer prou per què fora una gran nit :D (això si, -per a variar- ningú va entendre la meua disfressa. Com ja ningú veu bon cine clàssic...o serà que no anava prou caracteritzat? en fi...)

¡¡Guerra!!

Però aquesta vegada no entre les forces del bé contra les del dark side, sino entre publicistes i comunicadors.

Demà tenim la festa de Comunicació, sopem tots els cursos de la titulació junts i després tenim una festa temàtica a Looser dedicada a nosaltres. Tots portem temps esperant aquesta festa perquè com a bons comunicadors ens encanta relacionar-nos amb gent nova i fer gala de la nostra modernor, disfressar-nos d'actors i paparazzis i beure com si fóra l'última nit del món. No sabem perquè, però estes festes sempre acaben sent memorables (de fet, a la de l'any passat vaig conéixer a Joan entre altres, ves per on!). Doncs aquest any...l'hem liada un poquet...

Els de 4t o 5é (no ho tinc clar) han fet cartells anunciant la festa, i (segons algunes lectures) s'han clavat un poc amb els de publicitat, res més lluny de la seua intenció. La cosa és que els de publicitat s'ho han agafat tan a pit que han aplegat a parlar amb professors i amb els mateixos amos de Looser i Panetto, que ens has cridat dient-nos que cancel·laven la festa perquè als cartells posava el nom de la seva empresa sense el seu consentiment (amb açó no els lleve raó), i que havíem insultat la gent de publicitat en el seu nom (amb açó, sí).

















Mireu fins a quin extrem ha arribat la cosa que el mateix vicedegà i director de la titulació de Comunicació, Gómez Tarín, ha hagut d'enviar un mail a la gent de les dues carreres per calmar a les feres, i posar a cadascú en el seu lloc (cosa que ha fet magistralment, per cert). On està el sentit de l'humor? Ells més que ningú saben (en teoria) que la publicitat és així, àcida i provocativa a l'hora de captar l'atenció i ser original. Perquè, pregunte, s'han sentit TAN aludits? Potser si es senten tan ofesos és per alguna cosa...

Siga com siga, espere que tot s'arregle i puguem fer la festa en pau. I si no la fem, ja ens inventarem el que siga, que creativitat, com podeu vore, no ens en manca.

Des del meu punt de vista, un clar exemple de qui és la ferramenta de qui en aquest món, de com el poder de la comunicació és capaç de manipular i moure masses sense apenes moure un dit.

Santa Cecília I, II, III i IV

Per fiii, ja s'ha acabat!!! Ho sé, sona com si no m'ho hagués passat bé, i no ha sigut així, però és que enguany la festa dels músics m'ha exprimit tant que he acabat saturat! Intentaré fer un resumet d'aquesta santa Cecília tan important...

14 i 15 de novembre,
festa extraoficial de santa Cecília amb la banda d'Almassora

Campionat de futbol, dinar de tapes, campionat de guinyot i futbolí, i sopar i festa de disfresses!

A jugar a futbol no vaig anar (evidentment) i al dinar tampoc, perquè vaig passar el dia amb el meu germanet, així que vaig acudir directament al sopar. La teta i jo vam anar de mimos, tot i que jo vaig acabar la nit assemblant-me al Jòker, se veu que el maquillatge que vam comprar no era com estos meravellosos de la tele que te pots refregar en la gent i com si res...la crisis!

Enguany no vam guanyar cap premi (a diferència del de l'any passat per la nostra fabulosa disfressa de treset :D), però la nit va estar prou bé, del Lassal vam anar a Castelló i diràs tu que com qui no vol la cosa entre unes coses i altres vam acabar a l'Almeja donant-ho tot com a lèmurs.

21 i 22 de novembre,
festa oficial de santa Cecília amb la banda d'Almassora

El més intens i significant! Després d'un temps tocant a la banda juvenil, entre a la banda "gran". Ha sigut tan especial...més que pels actes i la celebració, pel fet d'haver alcançat aquella meta que anys arrere em vaig posar.

Recorde les ganes que ja fa anys tenia de formar part d'aquesta família, des que Laia i la teta em parlaven de les coses que feien, dels llocs on anaven, de les festes que es pegaven! Mantenint els meus afers poc a poc vaig anar colant-me en el mundillo de l'Esmeralda, anava coneixent a la gent i fent contactes (muahaha xD) i al final de vegades em demanaven que els ajudara amb açò o allò. La veritat és que el primer peu el vaig posar molt prompte dins la banda, però el segon em va costar més... Amb el temps vaig arribar a una situació un poc frustrant; tots a la banda em coneixien, anava sovint estirant els timbals a moros, amb la bandera en algunes processons, tirant una maneta en algun passacarrer, i per descomptat a totes les festes de la banda! Van acabar fins i tot convidant-me al viatge a Galícia de l'estiu passat, però...realment jo no era de la banda! I això suposava que en determinades ocasions em sentira un poc acoplat, com que estava gaudint d'unes coses que no em pertocaven...

Però de tot açò ja feia prou de temps. Ara, amb la universitat i l'orquestra allò de la banda havia passat a un segon terme, i jo ja no esperava entrar ni res, ni m'ho plantejava. I qui m'ho anava a dir! De hui per a demà el meu mestre de contrabaix em diu que el president ha preguntat per mi i que enguany entre a la banda!! Jo, un contrabaix!! Estem bojos o què?!?? xD Però mira...només per la il·lusió que he tingut sempre...volia viure eixe moment, així que vaig acceptar encantat.

El dissabte la banda em va arreplegar a ma casa, vaig fer allò de besar la bandera i saludar a tots els músics (m'encanta el folklore de les bandes, jajaja) i vam seguir arreplegant i donant la benvinguda a la resta de nous músics. Tot seguit va vindre el concert de santa Cecília (que jo tots els anys havia vist des de baix :P), i per la nit soparot al sindicat. Tenia un poc de por d'ajuntar als meus pares a la mateixa taula, i també em feia un poquet de vergonyeta portar a Joan al sopar...però tot va eixir de perles, vaig guanyar una càmera de vídeo (cutrilla, però bueno) a la rifa! I ma mare un llibre i un baló! I mon pare un set de tovalloles! I la teta també va guanyar nosequè! Serà que algú em va donar sort... :)

A l'endemà dinar de pseudoluxe al saló del Santa Quitèria, (on vaig sopar a la graduació), amb l'alcalde, els polítics i tota la manada. La majoria dels discursets prou banals i amb motivació llepaculera, salvat del sentit missatge del director als músics o d'algun moment prou emotiu, com quan es va donar a entendre, un poc involuntàriament, el delicat estat de salut del president de la banda.

Amb açò clausurava la santa Cecília d'enguany amb la banda...però això no era tot!


26 de novembre,
festa de santa Cecília amb Magisteri Musical

Allà que me vaig colar!! jajaja, entre Ana Cora (la meua dona) i Pauet me van liar, i com que l'any passat ja va coincidir el sopar del Musical amb el sopar de Comunicació, enguany volia repetir, però des de l'altre bàndol! jajaja

Durant el dia de xarangueig, sangria fresqueta i ambient de festa per l'àgora. A la nit, soparot a l'Anselmo, molt d'escàndol, molt de fum (i no tot de tabac corrent...) i sobretot moolta sangria. La veritat és que no vaig acabar la nit amb ells perquè me vaig quedar al Beat...! i ens vam separar, però va estar graciós. Això sí, no m'ho puc callar, la majoria dels musicals em van resultar de lo més serrils del món, sense ànim d'ofendre. Supose que serà que estic acostumat a la gent de comunicació, que tenim un rotllo MOLT diferent, però és que els límits als que van portar el concepte de "percussió" van ser totalment insuportables (a més de destructius, prueba de ello són els vidres que encara tinc a la sola de les sabatilles... xD).


28 de novembre,
festa de santa Cecília amb l'orquestra Arts Musicals de Castelló

Per si no era prou, enguany al Pasky també li ha pegat per reivindicar la festa dels músics, així que más de lo mismo. Concertot a Castelló (que ha eixit fatal, tot siga dit xD) amb molta humitat i un fred que pelava, condicions totalment idònies per a que un instrument de corda sone bé [IRONIA], després soparet i concurs de singstar. En acabar se suposa que festa pel centre, però jo, després de dos dies seguits de molt ballar i poc dormir, i amb més mistela que sang per les venes, he decidit que ja en tenia prou, i que millor me n'anava a casa a descansar. I ací estic.


I ara sí que sí, done per clausurada la festa dels músics fins l'any que ve. Al pròxim que me nomene santa Cecília en un temps, li arroje a la boca!! XD

Avui.....llàgrimes...

Llàstima d'un carxot ben arreat

Em passa diàriament, i m'encén. No hi ha dia que agafe el cotxe i no pense en la de gent imbècil que hi ha solta pel món. Quan no és per una cosa és per una altra. Fins i tot m'estic plantejant obrir una nova etiqueta per a parlar sobre aquest tema al blog, perquè tinc un filó de por.


Avui ha sigut la Nelly Furtado, que me l'han posada a la ràdio. No vos podeu imaginar el nivell de frustració i ràbia interior al que aplega el meu organisme en vore que gent idiota triomfa (cosa molt diferent de gent que triomfa fent l'idiota o fent idiotades) mentre milers de persones amb talent es moren de fam, i també de fàstic.


¿Que treballes aïllada de l'avançat món contemporani, on tan fàcil és informar-se de les coses? ¿És que no tens diners per a pagar-te un traductor? ¿És que el teu home, cubà com és, va passar de la Lengua y Literatura, mi em'mano quan estudiava? ¿És que no tens amics que et diguen que EL QUE DIUS NO TÉ CAP TRELLAT??? Per l'amor de Déu, Nelly Kim Furtado, que cada volta que sent el teu "no tengo armas para enfrentarte" m'entren ganes de plorar per haver passat mitja vida estudiant per a parlar bé....És increïble que no tinga ningú de confiança aprop per dir-li la de frases gramaticalment incorrectes que amolla, la de coses que canta que no hi ha manera de que un hispanoparlant entenga...


“La vida debe ser feliz
Quiero quedarme junto a ti
Puede ser cualquier estación
Es como una vacación”

“hablando en alta voz”

“me mandas a callar”

“no quiero estar a tu espera”

“Sólo quiero la verdad, de tu boca dime las cientas cosas que te pido”


HOLA?!? Pipo te diria: Maaal! Mal, muy, maaaaaal!!! XD


En fi...manies meues supose...demane disculpes als fans acèrrims de la Furtado que es puguen haver sentit ofesos (només me faltaria que a algú dels dos o tres que em llegiu vos agradara, ahi si que ja me quede asoles...), potser la xica no tinga cap culpa, la raó del meu rebot és que quan vaig en cotxe m'enerve molt fàcilment...(però vamos, que calladeta estava més guapa)


Per cert, ja porte dos dies de piscina!! Els mega-bíceps encara no m'han ixit, però jo crec que la intenció ja la tenen, s'estan decidint però jo ja me veig, ja =)

blup blup!

M'estic fent un home de profit, o això és el que m'ha dit la teta després de l'assaig aquesta nit (més bé ha sigut "si és que Joan t'està fent un home de profit..." però era per donar-me un poquet de mèrit, que mon pare està molt pagàt de mi avui). He anat a la piscina!! I m'he tirat i tot. I he anat d'una banda a l'altra lo menos...amuntó vegades. Si, si. Sóc un valent! =D


Qui m'ho hagués dit a mi....sedentari tota la vida i anti qualsevolcosaquecanse fins a la mèdula...que no he fet res d'esport en ma vida!! I ara...matinant un divendres per anar a nadar! I quasi voluntariament, atenció!! El que més vergonya em fa és reconéixer que tot i estar una setmana posant pegues per no anar, al final m'ha agradat. Sí, per poc tire el fetge a la segona piscina, i sí, he hagut de parar 5 minuts cada anada i tornada perquè ho jure, me moria. Però ha estat molt bé. Fins i tot he descobert que tinc uns músculs a l'esquena, cames, i darrere dels braços que no sabia que tenia (els quals espere que deixen de fer-me mal prompte...).

Aii....quin piscinista olimpic s'ha perdut el món! jajaja

Eh! És un post? En serio? No pot ser!!

Doncs siiiiiiiii! Seguint la tradició, any rere any per aquestes dates, diràs tu que per la relació inversament proporcional que hi ha entre la feina que tinc i les ganes de fer-la, torne la vista enrere i em pose a pensar en què feia de menut quan em trobava sol i incomprès, recorde aquells temps en què alliberava totes les meues inquietuds i les meues frustracions per escrit, en aquell diari tancat amb clau que tenia amagat al tercer calaix de l'escriptori...Llavors m'entra la morrinya d'escriure, i com que allò del diari ja no s'estila, doncs reprenc el blog (en realitat durant dos dies: el dia que escric i el següent, perquè al tercer ja no m'abellix tornar a escriure xD)

Com que aquesta vegada tinc un poc més d'il·lusió per mantindre la costum d'escriure, li he donat una maneta de pintura al format i l'he fet un poquet més atractiu, a vore si me motiva més... (me veig tornant a entrar l'any que ve i rient-me de les meues paraules...jajaja)

No faré resums, moltíssimes coses han canviat i molt des l'últim cop que vaig escriure, és un rotllo posar-me a contar-ho tot. Millor començarem de nou, que segur que resulta més divertit!

Un cop represa la comunicació, de moment amb aquesta presa de contacte em trobe satisfet, així que ara me'n vaig a dormir, ja escriuré algo interessant a la pròxima. Les bones costums no s'han de perdre mai! jajaja


Salut!! =)